La Fal·lera Gegantera

Tàrrega va esdevenir els passats dies 29, 30 i 31 de maig la capital del món geganter català. Foren tres jornades intenses de folklore i cultura popular al carrer amb una quinzena d'actes festius que van servir per celebrar el títol de 24a. Ciutat Gegantera de Catalunya, ostentat aquest 2009 pel municipi targarí. Durant el cap de setmana s'acostaren fins a la capital de l'Urgell unes 195 colles, la majoria de les quatre demarcacions catalanes i algunes de la Franja i el País Valencià.

En total, les agrupacions van desplaçar fins a Tàrrega unes 550 figures entre gegants, gegantons i capgrossos, al voltant de les quals es van moure unes 7.000 persones. L’agrupació local La Fal•lera Gegantera i l’Ajuntament de Tàrrega exerciren d’amfitrions d'aquesta festa que promou l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (ACGC), que fan així la seva trobada anyal des del 1985.

EL DIUMENGE, EL MOMENT DEL TRASPÀS
El moment àlgid de la festa va tenir lloc el migdia del diumenge 31 a la zona de l'Hort del Barceloní, on es concentraren les 195 colles i un nombrós públic per a presenciar el traspàs del títol de Ciutat Gegantera a Tàrrega, de mans de Sant Vicenç dels Horts, el municipi que fins ara ostentava aquesta distinció. Seguint el costum, el relleu s'escenificà amb el Ball Nou i el Ball d'Aniversari a càrrec de les colles de Sant Vicenç dels Horts i Tàrrega portant els gegants en Treball i na Cultura, emblema de l'ACGC, i que ara quedaran en custòdia de La Fal·lera Gegantera fins l'any vinent, quan Manlleu faci valdre el seu títol de Ciutat Gegantera 2010. Dalt l'escenari es van viure moments plens d'emotivitat per part de les colles fent honor a la distinció que els concedí el col·lectiu geganter.

BONA SALUT DEL MÓN GEGANTER
A l'acte també van intervenir Jordi Ramon, regidor de Cultura; Josep Bonet, cap de La Fal·lera Gegantera; Albert Moya, president de l'ACGC; Jaume Gilabert, president de la Diputació de Lleida; Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya; i Joan Amézaga, alcalde de Tàrrega, qui clausurà la trobada. Tots van posar de relleu la bona salut de què gaudeix el món geganter català, esdevenint un signe d'identitat autòcton manifestat a través de famílies senceres que fan dels gegants la seva vida.

Aquests actes van anar precedits al matí per les clàssiques plantades de gegants als barris del Cor de Maria, Fàtima, Sol Ixent i Maset, que donaren pas a quatre cercaviles que seguint rutes diverses van inundar altre cop de gegants els carrers de Tàrrega. Com a cloenda, els amfitrions acomiadaren les colles amb un record de la seva participació: una reproducció en miniatura del monument geganter targarí, Bol d'Or.

ELS VOLUNTARIS, FONAMENTALS
Com a colofó, el diumenge se celebrà un dinar de germanor a l'Espai MerCAT per agrair als 250 voluntaris de la festa la seva valuosa col·laboració, acompanyant les colles i atenent els punts d'informació. El voluntariat va posar-hi moltes ganes perquè la trobada fos un èxit, fent palès el potencial humà de què gaudeix Tàrrega.