L'Escamarlà i La Sípia de l'Escola Pia
Possiblement antics gegantons del l'Escola Pia, 2,30 i 2,10 m.17 kg.1940. Restaurats per la família Salvadó, i més endavant pel grup teatral Pots Teatre.Es tracta de dos simpàtics gegantons articulats, ell fa sonar la trompeta i ella toca els platerets. Els Gegantons Mariners, de la Mercè, del Carrer Sant Joan o Macacos: batejats com a l’Escamarlà i la Sèpia. No podem datar amb exactitud quin any es van presentar però, segons la carta al director publicada a la Nova Tàrrega del 5/10/1957, suposem que són propers a 1910. En aquesta carta, un veí del barri critica el comentari del director del setmanari (Spectator), que va titllar la parella gegantons de “esperpentos” al número anterior: “Después del elogio que tributa a los gigantes del barrio de la Merced, arremete contra los «esperpentos vestidos de blanco», nuestros pequeños gigantes, para que sean retirados, porque ridiculizan no sólo a un sector urbano, sino a la ciudad toda. Estos «esperpentos» según Spectator, cuentan con ya casi medio siglo de existencia en el barrio, y han sido motivo de satisfacción y humor por parte de nuestros abuelos, nuestros padres y la generación actual, y lo serán sin duda de las venideras…”. Del que no tenim dubte és que es van crear amb l’objectiu de divertir a la població, lluny de la funció més protocol·lària que tenien els seus germans grans, els Gegants de la Mercè. Després del Llenguado i la Pagesa del segle XIX, figures ja comentades amb anterioritat, aquesta seria la segona parella de gegantons de la ciutat, i també amb la intenció primordial de divertir petits i grans. A partir de 1960, representen el Carrer de Sant Joan amb la seva aparença actual. Van ser restaurats per Josep Salvadó Giribet “Macuco” (fuster i geganter), pel grup Pots Teatre el 1981 i, l’any 2009, per l’Agnès Pla. Serien dedicats a una parella local desconeguda que va “fer les Amèriques” (indians) o a imatge dels nens i nenes del parvulari de la Sra. Pebrots, situat al mateix Carrer Sant Joan. L’Escamarlà pot tocar la trompeta des de l’interior del bastidor, i la Sípia toca els plats. Va ser la companyia Pots Teatre que els va batejar amb els noms de Sípia i Escamarlà, atès que els van rescatar de l’oblit per participar a una obra de teatre prèvia a la inauguració de la primera Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, l’any 1981. L’espectacle versava sobre el món del mar i, per aquest motiu, se’ls va rebatejar amb aquests noms i que llueixen gorra marinera.
https://falera.tarregae.org/elements-festius-tradicionals/gegantons-i-gegants-descola/lescamarla-i-la-sipia
https://falera.tarregae.org/elements-festius-tradicionals/gegantons-i-gegants-descola/lescamarla-i-la-sipia/@@download/image/copia_de__dsf0308-escamarlanc_i_sipia_gegantons.jpg
L'Escamarlà i La Sípia de l'Escola Pia
Possiblement antics gegantons del l'Escola Pia, 2,30 i 2,10 m.17 kg.1940. Restaurats per la família Salvadó, i més endavant pel grup teatral Pots Teatre.Es tracta de dos simpàtics gegantons articulats, ell fa sonar la trompeta i ella toca els platerets. Els Gegantons Mariners, de la Mercè, del Carrer Sant Joan o Macacos: batejats com a l’Escamarlà i la Sèpia. No podem datar amb exactitud quin any es van presentar però, segons la carta al director publicada a la Nova Tàrrega del 5/10/1957, suposem que són propers a 1910. En aquesta carta, un veí del barri critica el comentari del director del setmanari (Spectator), que va titllar la parella gegantons de “esperpentos” al número anterior: “Después del elogio que tributa a los gigantes del barrio de la Merced, arremete contra los «esperpentos vestidos de blanco», nuestros pequeños gigantes, para que sean retirados, porque ridiculizan no sólo a un sector urbano, sino a la ciudad toda. Estos «esperpentos» según Spectator, cuentan con ya casi medio siglo de existencia en el barrio, y han sido motivo de satisfacción y humor por parte de nuestros abuelos, nuestros padres y la generación actual, y lo serán sin duda de las venideras…”. Del que no tenim dubte és que es van crear amb l’objectiu de divertir a la població, lluny de la funció més protocol·lària que tenien els seus germans grans, els Gegants de la Mercè. Després del Llenguado i la Pagesa del segle XIX, figures ja comentades amb anterioritat, aquesta seria la segona parella de gegantons de la ciutat, i també amb la intenció primordial de divertir petits i grans. A partir de 1960, representen el Carrer de Sant Joan amb la seva aparença actual. Van ser restaurats per Josep Salvadó Giribet “Macuco” (fuster i geganter), pel grup Pots Teatre el 1981 i, l’any 2009, per l’Agnès Pla. Serien dedicats a una parella local desconeguda que va “fer les Amèriques” (indians) o a imatge dels nens i nenes del parvulari de la Sra. Pebrots, situat al mateix Carrer Sant Joan. L’Escamarlà pot tocar la trompeta des de l’interior del bastidor, i la Sípia toca els plats. Va ser la companyia Pots Teatre que els va batejar amb els noms de Sípia i Escamarlà, atès que els van rescatar de l’oblit per participar a una obra de teatre prèvia a la inauguració de la primera Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, l’any 1981. L’espectacle versava sobre el món del mar i, per aquest motiu, se’ls va rebatejar amb aquests noms i que llueixen gorra marinera.